Louisiana: Cajun i Zydeco

El Sud-est de Louisiana acull dos grups culturals diferents de parla francesa.  D’una banda els Cajuns descendents de francesos, que etnològicament correspon a la música dels “blancs” (Cajun) i els Criolls descendents d’esclaus que etnològicament correspon a la música dels “negres” (Zydeco). Ambdós tenen l’acordió com a representant fonamental de la seva música. Cajun i Criolls han viscut i treballat frec a frec en un mateix territori durant més de cent i pico d’anys. Per tant, la seva música té molts lligams i mostra la influència d’aquesta interacció.

La cultura Cajun (acadians) aporta a la música les cançons de la seva estimada Acadia (regió del Canada), la música de violí de la seva herència cèltica i la tristesa de la seva expulsió de l’actual Nova Escòcia pels anglesos (el 1755, els britànics governen el Canadà i expulsen els cajuns que es neguen a jurar-los-hi lleialtat).

El poble Crioll reuneix diversos grups: gent lliure de color, negres lliures i propietaris, esclaus negres i esclaus haitians. Aquesta mescla és l'origen de la cultura criolla que aporta a la música les danses socials sincopades del Carib, les notes blues i “slurs” (terme de difícil traducció: vol dir indistintament parlar o dir paraules per manera que els sons s’enllacen i s’embruten talment la parla d’un borratxo) de la música afroamericana i una afinitat pel cant d’improvisació del seu llegat africà.

Els instruments base de la música Cajun són el melodió (acordió diatònic d’una filera), el violí i el triangle o "tee-fer" (de "petit fer", que significa "petita peça de ferro"). La guitarra fou una contribució dels espanyols assentats en terres de Louisiana. Altres instruments s’hi incorporaren més tard. Per exemple, instruments country com la guitarra Hawaiana d'acer.

Apareguda en els anys 30 a Louisiana, la música Zydeco té els seus orígens en un antic estil de ritme anomenat LALA-LA'. L’origen del nom Zydeco és incert. Una teoria li dóna l’origen a partir del títol d’una cançó tradicional: Les haricots sont pas salés, je répète les Zarico sont pas salés!  Sembla doncs que la música Zydeco pren el seu nom d'una mal interpretació angloamericana de la paraula haricots, deformada en zarico i pronunciada Zydeco en anglès.

Després de la Segona Guerra Mundial, les influències musicals externes van arribar a la Louisiana francesa. És un període de segregació en què la música de Louisiana es divideix en Cajun i Zydeco tal com els entenem avui dia.

En un principi el Zydeco comparteix instruments amb el Cajun, però incorpora elements i instruments del blues, rock and roll i soul music. També s'inspira en les músiques negres populars de l'època: Jazz, Swing i R&B: cançó de Duke Wellington. A la música Zydeco hi trobem l’aportació de la taula de rentar (“el frottoir”, inventat per Clifton Chenier) i probablement el banjo. Es freqüent que utilitzin l’acordió cromàtic de piano. El violí el varen bandejar aviat per altres instruments més afins amb els seus ritmes.

A final dels anys 50, el crioll esmentat Clifton Chenier, el rei del Zydeco, designa la seva música ZZydeco'. El terme Zydeco ja existia, però ell és el primer que relaciona aquest nom amb un gènere musical.

Hi ha en principi tres gèneres musicals en el  Cajun:  el two-steps de ritme binari,  els valsos (ternaris, a voltes escrit 9/8) i els blues escrits en compàs de 6/8 . Sovint tenen lletra i estan escrites per acompanyar passos de ball particulars.

El blues és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d'unes determinades notes (notes blues), i d'un patró repetitiu. El terme anglès, que vol dir “blaus”, pren també la significació de “tristesa”.  Aquí no hi trobarem aquestes escales musicals blues, sinó un tipus de música més propera a les balades.

El two-step és el més tradicional (també s’anomena així un cocktel especial; a la cultura Cajun hi ha vinculada una tradició culinària molt potent). Diu una història que el nom deriva del fet que hi havia una dansa amb uns passos de ball en què sempre el temps el marcava el peu dret. Segons sembla s’hi afegí un segon pas, que queia sobre el peu esquerra, a fi de poder reposar el dret. D’aquí el mot two-step, curiosament en anglès, però ves a saber.

El two-step també és un dels tres passos de ball de la música cajun. Els altres dos passos de ball són: el Cajun jitterbug  o swing danse i el vals. Hi ha nombroses modificacions dels tres balls.

No podem parlar de música Zydeco sense evocar la dansa tradicional associada a aquesta música.

Actualment, molts dels artistes més populars de Cajun i Zydeco tornen a un so més influenciat per la música tradicional francesa. Sovint, les bandes es barregen, comparteixen cançons, instruments i sons.

En fi, aquí teniu un resum, un intent de donar una pinzellada a un tipus de música que ens ve de l’altra banda de l’Atlàntic i que té infinitat d’arrels que s’endinsen en més de 150 anys d’història passada i actual.  Dos estils propers i alhora diferents. Deixem la recerca sense aprofundir-hi més, una idea superficial és suficient per situar-nos, doncs la realitat  té moltes més variacions i complexitats.

Realment, qui vulgui endinsar-se en la música i el ball de Lousiana que s’apunti als tallers, on el professorat expert donarà resposta a totes les preguntes que tingueu i gaudireu d’un estil que enganxa.